
València aposta pel videojoc com a ferramenta per a la rehabilitació de persones amb danys neurològics
June 11, 2025- És un dels projectes presentats en les jornades València Level Up, una iniciativa de València Game City en col·laboració amb València Innovation Capital
- Experts analitzen el paper del videojoc com a instrument d’aprenentatge, inclusió i desenrotllament de valors
- El 50,5% de les persones que juguen a videojocs a Espanya són dones
El complex municipal de La Farinera ha acollit la segona de les sessions de València Level Up, el cicle de trobades professionals que abordarà al llarg de 2025 l’impacte que els videojocs i les tecnologies interactives tenen en sectors estratègics com el turisme, la indústria 4.0, l’educació, la salut, l’emprenedoria, l’ocupació i la cultura. Es tracta d’una iniciativa impulsada per València Game City, juntament amb València Innovation Capital, que en esta ocasió ha abordat el tema ‘Videojocs, la Indústria del joguet i l’Educació’.
La jornada ha comptat amb la col·laboració de l’AIJU (Institut Tecnològic de Productes Infantils i Oci), la coordinadora de Projectes del qual, Noemí Rando, ha explicat alguns dels programes posats en marxa per esta entitat utilitzant la ludificació. Entre ells, videojocs per a mesurar la petjada de carboni, entrenar habilitats socials per a persones amb Asperger, rehabilitació de xiquets amb dany cerebral i per a la detecció de TDAH.
Paula Llobet, regidora d’Innovació, Turisme i Captació d’Inversions, ha destacat precisament la importància de la col·laboració d’un ecosistema plural, de la implicació d’institucions, empreses, en una gran aliança publicoprivada per a sumar i transformar d’esta manera no sols la indústria del videojoc, sinó el teixit econòmic i social de la regió”. “A València estem construint un model educatiu que entén el videojoc no sols com a oci, sinó com una ferramenta amb enorme potencial pedagògic, cultural i social”, ha afegit Llobet.
De fet, la Universitat Politècnica de València (UPV) és un referent en este àmbit, amb titulacions pioneres com el Grau en Tecnologies Interactives, únic a Espanya, i amb projectes d’impacte com els videojocs desenrotllats per a millorar l’educació sanitària en xiquets amb diabetis. Per altra banda, la Universitat de València (UV) treballa en la formació de professionals que integren el videojoc en entorns educatius reals, a través de programes que exploren la seua aplicació a l’aula i en contextos no formals.
En les taules participen dissenyadors de joguets, desenrotlladors de videojocs, educadors, terapeutes, experts en salut digital i representants del sector cultural. En la primera d’elles, Javier Ramos (Kaiju Group), Carlos Herce (World Challenge Game) i Fernando Falomir (Juguetes Falomir) han parlat de com dissenyar experiències híbrides, joguet-videojoc, que divertisquen i eduquen. Han conclòs que “el repte principal en integrar la vessant física amb la digital és que les dos mantinguen la seua essència i, al mateix temps, hi haja una fluïdesa tal que la persona que juga no note el canvi”. Algunes dades que s’han aportat durant les xarrades són que més de la mitat de les persones que juguen a videojocs a Espanya són dones, concretament el 50,5%.
En ‘De l’aula al saló’ s’ha abordat la ludificació, tecnologia educativa, salut i docència Carles Pons (CEO de No Spoon Lab), Jaime Guixeres (director d’Innovació en l’institut HumanTech UPV) i Raquel Andrés (CEO en Escola de la Ciència) han insistit en l’equilibri necessari que han d’aconseguir les mateixes persones a l’hora de desenrotllar videojocs.
En l’última taula redona, ‘Ús responsable i educatiu del videojoc’, amb José María Moreno (AEVI | The Good Gamer), Eduardo Arancibia (Museu Arcade Vintage) i Carolina Sánchez (Andersen), s’ha posat l’accent en la necessitat per part de pares i mares d’acompanyar els fills en l’ús de videojocs. Lluny de “culpabilitzar” a estos de l’efecte negatiu que moltes vegades se li adjudica, “és inacceptable que una xiqueta o xiquet passe hores tot sol davant d’una pantalla sense cap mena de control, supervisió o acompanyament per part dels seus progenitors”.
Categorised in: Sin categorizar