València celebra el primer any de Super·sonic amb una exposició que explora la història social de la creació sonora

December 16, 2024

• Las Naves alberga ‘Super·Sònic, col·lecció Francisco López de música experimental i audioart’ un dels majors arxius del món

• Promoguda pel laboratori sonor Sono·lab de València Innovation Capital, l’exposició es podrà visitar fins al 30 de gener de 2025

• València reforça la seua posició com hub d’innovació a través d’iniciatives com Super·sonic, que connecten art, tecnologia i societat

València Innovation Capital i el laboratori Sono·lab, en el marc del compromís de l’Ajuntament amb la innovació cultural i tecnològica, han presentat l’exposició ‘Super·sonic: un recurs per a la història social de la creació sonora’. Este esdeveniment celebra el primer aniversari a València de ‘Super·sonic, col·lecció Francisco López de música experimental i àudioart’, i valora un arxiu de referència mundial dedicat a l’exploració sonora i les seues implicacions socials, culturals i tecnològiques.

L’exposició, que acull l’edifici municipal de Les Naus (Joan Verdeguer, 16), es configura com un homenatge a la creació sonora entesa des d’una perspectiva social i cultural. La mostra proposa un recorregut per la col·lecció Super·sonic, que compta amb més de 10.000 obres d’artistes de tot el món i 50.000 registres d’àudio distribuïts en unes 8.000 publicacions físiques.

“Super·sonic és un arxiu únic el món i des de l’Ajuntament volem posar-lo en valor. L’objectiu és que esta exposició transcendisca el concepte d’una simple presentació artística, volem que siga un espai per a la reflexió, la inspiració i el diàleg, una invitació a descobrir com el so pot narrar històries socials i connectar a les persones”, destaca Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d’Inversions de l’Ajuntament de València. “Des de València Innovation Capital apostem per projectes que fusionen art, tecnologia i transformació social, i Super·sonic és el millor exemple de com la creativitat pot convertir-se en motor d’innovació cultural”.

El públic podrà gaudir de fons exclusius de la col·lecció, com formats d’àudio físics, publicacions i material audiovisual que permeten explorar la riquesa i diversitat de l’àudio experimental. A més, comptarà amb dues instal·lacions sonores interactives que mostren la transversalitat de les arts sòniques. BSM / MTHC bionic sound machine / more than human composer, una peça de simbiosi sonora de l’artista i desenvolupador Óscar Martín, que explora la relació simbiótica entre un fong mucilaginós i una pseudo-IA. Aquest sistema genera so mitjançant algoritmes genètics, fomentant una retroalimentació entre el comportament del fong i les composicions sonores, portant a una evolució conjunta. I A droning pest of droning pseudoinsects, una instal·lació interactiva d’exploració en temps real en què el públic podrà manipular composicions en vinil del mateix Francisco López mitjançant tocadiscos i taules de mescles. Aquesta experiència reinterpreta els principis de la ‘musique concrète’ des d’una perspectiva contemporània.

Segons Francisco López, esta col·lecció no respon al concepte tradicional de col·leccionisme, sinó que es definix com “la col·lecció d’un no col·leccionista”. És el fruit de dècades d’intercanvis directes amb milers d’artistes, especialment en els temps predigitals, quan la pràctica sonora underground es va convertir en un fenomen global. Este arxiu únic busca tindre un ús públic amb finalitats culturals, oferint recursos per a consulta, investigació, exposició i la generació de noves creacions sonores.

L’exposició posa en el centre de la conversa la història social de la creació sonora, un àmbit que fins ara ha estat relegat a un segon pla. A través d’este enfocament, Super·sonic busca destacar processos col·lectius, mecanismes d’intercanvi i les dinàmiques subterrànies que han donat forma a l’escena de l’àudio experimental en l’àmbit mundial. La mostra s’emmarca en l’estratègia de l’Ajuntament de València per a consolidar a la ciutat com hub d’innovació tecnològica de referència del Mediterrani.

Este fenomen es remunta als anys 80, en plena cristal·lització de l’esperit contracultural de les dècades anteriors. La socialització massiva de ferramentes com les fotocopiadores, cintes de casset, sintetitzadors o els estudis casolans va marcar l’inici d’una pràctica creativa que escapava als circuits comercials i acadèmics tradicionals. Des de llavors, el DIY (fes-ho tu mateix) i l’esperit postpunk han sigut fonamentals per a l’expansió d’este moviment, donant lloc a microcomunitats disperses però profundament connectades.

Tags:

Categorised in: ,