Este instrument, impulsat per València Innovation Capital, ha rebut 75 sol·licituds, ha facilitat la posada en marxa de 48 projectes, ha posat a la disposició de l’ecosistema més de 150 recursos urbans i ha autoritzat el 98% dels projectes presentats

La iniciativa ha fet de la ciutat un laboratori viu per a provar solucions innovadores en entorns reals

També s’ha reforçat la col·laboració entre empreses, universitats, centres tecnològics i administració per a accelerar l’arribada de la innovació al mercat i millorar els servicis públics.

La regidora Paula Llobet ha subratllat: “el Sandbox Urbà ha fet realitat el dret a innovar”

Més de 170 ciutats i territoris han conegut el model valencià d’experimentació urbana, que ja s’ha convertit en una referència internacional en innovació pública

L’Ajuntament de València celebra el segon aniversari del Sandbox Urbà, una iniciativa pionera que ha consolidat la ciutat com a referent europeu en experimentació urbana i que ha permés posar en marxa vora 50 projectes innovadors en àmbits com la sostenibilitat, la mobilitat, la digitalització, la salut, la cultura o la seguretat. Durant estos dos primers anys, el Sandbox ha rebut 75 sol·licituds d’accés, ha autoritzat el 98% dels projectes presentats i ha facilitat el desenvolupament de 48 pilots, 9 d’ells ja finalitzats.

L’experiència acumulada reflectix la consolidació d’una eina estratègica de la iniciativa València Innovation Capital, concebuda perquè empreses, universitats, instituts tecnològics i administracions puguen provar solucions innovadores en condicions reals,

fent servir la ciutat mateixa com a entorn de validació. València ha posat a disposició de l’ecosistema més de 150 recursos urbans, entre espais, infraestructures, esdeveniments i plataformes de dades, i ha convertit la innovació en una capacitat compartida de ciutat.

A més, el Sandbox ha reunit 48 entitats participants, de les quals 36 són empreses, 7 instituts tecnològics, 3 organismes del sector públic i 2 universitats. Una de cada quatre iniciatives es fa en col·laboració amb difertens organitzacions, la qual cosa evidencia la fortalesa d’un model basat en la cooperació entre administració, coneixement científic, teixit empresarial i ciutadania.

Dret a fer ús de la ciutat per a innovar

La regidora d’Innovació, Paula Llobet, ha destacat que estos dos anys “demostren que la innovació és molt més efectiva quan s’obri a la ciutat i es fa juntament amb els qui coneixen les necessitats reals. El Sandbox Urbà ha fet realitat el dret a innovar a València, eliminant barreres i facilitant que empreses, universitats i centres tecnològics puguen validar solucions amb impacte directe en la ciutadania. És un nou dret per a l’ecosistema innovador espanyol i europeu: el dret a usar la ciutat per a innovar”.

Llobet ha afirmat que la iniciativa “s’ha consolidat com un espai de referència per a accelerar el desenvolupament de solucions tecnològiques amb impacte positiu a la ciutat, els servicis públics i la qualitat de vida de la ciutadania. Hem convertit València en un laboratori viu de referència a Europa. No sols estem atraient talent, projectes i inversió, sinó que hi estem generant coneixement útil per a millorar els servicis públics i respondre als grans reptes urbans del nostre temps, des de la sostenibilitat i el clima fins a la mobilitat, la seguretat o la digitalització”.

Un ecosistema per a accelerar la innovació

El Servici Municipal d’Innovació ha fet una memòria d’este període bianual, en la qual s’observa que els àmbits amb major activitat estos dos anys han estat el medi ambient i la bioeconomia, els quals concentren el 26,5% dels projectes, seguits per la cultura, la creativitat i inclusió social (18,4%), la digitalització i telecomunicacions (16,3%), l’energia i mobilitat (14,3%), i la seguretat per a la societat (14,3%). Les tecnologies més presents han estat la sensòrica, els algorismes, la internet de les coses, la intel·ligència artificial, les plataformes digitals i la robòtica.

La memòria biennal inclou també l’important esforç fet per l’administració municipal per a facilitar l’experimentació. En este període s’han dut endavant més de 152 accions de suport a l’ecosistema, el 62% de les resolucions s’han tramitat en menys de tres mesos i el temps mitjà de resposta ha estat de 90 dies, per davall del màxim previst en l’ordenança reguladora.

Així mateix, la relació de recursos urbans disponibles ha crescut més d’un 40%: s’han incorporat nous espais i infraestructures a proposta del propi ecosistema innovador i s’ha reforçat el paper de l’Ajuntament com a facilitador de la innovació urbana.

Impacte real i aprenentatge per a la ciutat

Els resultats obtinguts que l’experimentació genera valor tant per a les entitats participants com per a la ciutat. El pas pel Sandbox ha permés a l’ecosistema innovador avançar 11 nivells acumulats de maduresa tecnològica (TRL), aconseguir una valoració mitjana d’utilitat de 7,75 sobre 10 i registrar una satisfacció de 8 sobre 10 entre les entitats participants. A més, una de cada quatre innovacions finalitzades ja ha arribat al mercat.

L’experiència també ha convertit el Sandbox en una eina d’aprenentatge normatiu. Durant estos dos anys s’han identificat huit àmbits de millora jurídica i reguladora relacionats amb qüestions com la mobilitat autònoma, la gestió de l’espai públic, l’ús de dades o l’experimentació en entorns patrimonials, contribuint a adaptar els marcs normatius als desafiaments de la innovació urbana.

En paral·lel, el model valencià ha despertat interés dins i fora d’Espanya, per la qual cosa s’ha compartit coneixement amb més de 170 ciutats i territoris i s’ha generat més de 465 impactes en mitjans de comunicació i més de 210 publicacions en xarxes socials